3. Eines per a l’anàlisi de literatura

Primer acostament

– Topicalizer

Anàlisi automàtica en línia de documents web i textos. Dóna informació de: paraules, nombre de frases i paràgrafs, col·locacions, estructura sil·làbica, densitat lèxica, paraules clau i resum automàtic.

– Tapor
tapor

Anàlisi automàtica en línia de documents web i textos. Dóna informació de: paraules, ocurrències, coocurrències i col·locacions.

 

Eines per a la gestió del coneixement

– Mapes conceptuals


Silvia Bravo i Gonzalo Vidal. “El Mapa Conceptual como estrategia de enseñanza y aprendizaje en la resolución de problemas”

> CmapTools

– Com instal·lar i utilitzar CmapTools

– Manual CmapTools en castellà

 

Tractament de textos i full de càlcul (Open Office i Microsoft)

En aquest apartat incidim en la necessitat de conèixer les possibilitats que ens ofereixen els tractaments de textos i fulls de càlcul que utilitzem habitualment, com treure’n el màxim profit i estalviar temps.

> Tractament de textos

A més de conèixer millor l’eina, cal parar atenció a les accions següents: cerques, substitucions, divisió de pantalla, control de canvis.

– Introducción a Microsoft Word

– Manual OpenOffice

 

> Full de càlcul

A més de conèixer millor l’eina, cal parar atenció a les accions següents: creació de base de dades, classificació per columnes, ordenació automàtica per columnes, creació de gràfics, automatitzar funcions matemàtiques i estadístiques.

– Introducción a Microsoft Excel

– Excel + estadística

– Manual de OpenOffice Calc

– Tutorial Estadística con OpenOffice Calc

 

Compartir coneixement: wiki i bloc

– Darren Newbury. “Diaries and Fieldnotes in the Research Process”

– Diferències entre wiki i bloc


– Wikis in Plain English

– Add and edit pages with Media Wiki

– Blogger: How to start a blog

 

> Com crear wikis

+ Servei gratuït

– Wikiapaces

 

+ Programari gratuït per instal·lar en hospedatge propi

– Mediawiki

– MoinMoin

– Tikiwiki

 

> Com crear blocs

+ Serveis gratuïts

– Bitacoles

– Bloc

– Blogger

 

+ Programari gratuït per instal·lar en hospedatge propi

– WordPress

 

 

Què es pot fer i com

Estelle Irizarry (2001). “Informática y literatura por Internet: análisis de la lengua en textos”
– Avaluació d’autories
– Anàlisi de la distinció de gènere en autors
– Anàlisi d’imitació d’estils
– Anàlisi de canvis d’estil en l’obra d’un autor
– Estudi de trets estilístics
– Identificació de temes
– Anàlisi d’àmbits de significat
– Cerca automàtica d’al·literacions
[…]

Tania Collani (2004). “Le fantastique: un genre reconnaissable par l’outil informatique”
Utilització d’eines informàtiques per establir l’existència d’un vocabulari específic de la literatura fantàstica, de manera que serveixi per identificar nous textos com a pertanyents al gènere.

Chiara De Luca (2004). “Considerazioni sull’analisi testuale informatica”
Introducció a l’aplicació de l’anàlisi informàtica a l’estudi dels textos, seguit d’una introducció a WordSmith Tools.

Ana Pano Alamán (2004). “Les mots et le fantastique de Landolfi. Analyse lexicométrique de Il Mar delle blatte à l’aide de Lexico 3”
Exemple d’utilització de Lexico 3.

Tamara Rogatcheva (2004). “Étude lexicométrique du conte fantastique de Ludwig Tieck Le Runenberg”
Exemple d’utilització de programari combinat: Hyperbase + Lexico 3 + Cordial Analyseur.

Ada Myriam Scanu (2004). “Hyperbase. Un logiciel pour l’analyse textuelle”
Exemple d’utilització d’Hyperbase.

Irizarry, Estelle (1997). Informática y literatura. Análisis de textos hispánicos. Barcelona: Proyecto A de Ediciones.

– Capítol”¿Por qué usar la computadora para el análisis literario?”. Mostra què es pot fer amb eines informàtiques. Resumeix els casos que analitza en cada capítol del llibre.

– Capítol “Un escritor, dos autores: la primera novela publicada en América”. Estudia si Carlos de Siguenza y Góngora va ser l’únic autor d’Infortunios mitjançant anàlisi de la proporció de vocables diferents, el creixement del vocabulari, l’extensió de les frases i la seva distribució, la posició de les paraules, les paraules freqüents i infreqüents.

– Capítol “Idiolecto masculino e idiolecto femenino en ensayos de Octavio Paz y Rosario Castellanos”. Estudia els trets distintius dels idiolectes dels dos autors i els intenta relacionar amb la diferència de gènere a partir de l’anàlisi de l’extensió de les frases i la seva estructura, la utilització d’exclamacions i preguntes, l’ús d’expressions lògiques, la tipologia i quantitat de vocabulari, el concepte de diminutiu, les expressions hipotètiques i concessives…

– Capítol “Palabras predilectas y definidoras en la poesía de Rafael Dieste”. Identifica aquests mots a partir d’un estudi de concordances.

– Capítol “Un examen computacional del estilo de Valle-Inclán en Sonata de estío”. Anàlisi de l’estil de Valle-Inclán a partir de l’estudi de l’extensió de les frases, de les paraules, ús de la puntuació, ús de camps semàntics…

– Capítol “Ordenando el caos: la poesía surrealista de E.F. Granell”. Ús d’eines informàtiques per mostrar l’ordre temàtic, estructural i estilístic de la poesia d’E.F. Garnell a partir de l’estudi de camps semàntics i la cerca automàtica d’al·literacions i regularitats fonètiques.

– Capítol “El análisis por computadora del diálogo dramático: En la ardiente oscuridad, de Antonio Buero Vallejo”. Anàlisi dels diàlegs per establir regularitats i relacions entre els esdeveniments i les estructures dels diàlegs a partir de l’estudi de la densitat de l’estructura de les intervencions dels personatges, els camps semàntics, la distribució i densitat de paraules o idees rellevants…

– Capítol “La configuración gráfica de datos en el análisis en novelas: Caude sin río, de Enrique A. Laguerre”. Utilitza com a exemple la novel·la d’Enique A. Laguerre per mostrar la informació literària que és possible convertir en informació gràfica: nombre de pàgines per capítols, extensió dels capítols en les dues parts del llibre, moment de la primera menció dels personatges de la novel·la, nombre d’aparicions de metàfores distribuïdes per capítols, creació de narragrames (permeten establir línies argumentals).

 

_______________________________________________

3.1. L’obtenció dels textos
3.1.1. Importació de dades. OCR
3.1.2. Bases de dades de textos en línia
3.2. Concordances
3.3. Anàlisi estadística
3.4. Densitats
3.5. Edició

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.